Bon any 2013 (menys ≠ pitjor)

astronaut-big

Topatoco T-shirt / topatoco.com

Cert, no tots els  somnis es fan realitat però potser molts d’ells estan sobrevalorats, com els relatius al consum i a la passió per posseir coses. Des dels anys 80 consumim més del que el planeta produeix i ja fa temps que economistes ambientals, com Joan Martínez-Alier, catedràtic del Departament d’Economia i Història Econòmica i sots-director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA), de la Universitat Autònoma de Barcelona, o el francès Serge Latouche, ens parlen de que la capacitat productiva del planeta ha sobrepassat el seu límit i que la macroeconomia que ens governa, basada en un creixement il-limitat, fa malament els números.

L’indicador econòmic per excel-lència, el PIB, només té en compte els moviments de diners, el que ens porta a que es consideri rendible  la despesa militar, o per exemple els accidents en cadena.  Quant més vehicles hi estiguin implicats, millor, doncs el moviment de diners que genera el funcionament de les ambulàncies, els tallers o els advocats empenyen el PIB a l’alça. Si amb aquest creixement sense límits haguéssim aconseguit un “món feliç”potser els qüestionaments serien uns altres. Però hi ha una majoria de gent al món que viu a la pobresa, i ambientalment la situació és complicada. El canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i el pic del petroli no ens donen gaire marge a l’embadaliment. Martínez Alier i Latouche defensen el que anomenen decreixement. Un concepte polític, econòmic i social que adoptarem per voluntat o a la força quan aquest creixement desbocat evidencii la seva inviabilitat. Ara comença el 2013 i tots, qui més qui menys, ja hem posat en pràctica un cert decreixement. Tant de bo en aquest nou any ens asseguri uns mínims confortables i tot això ens ensenyi a somniar en un futur a llarg plaç. Bon any.

 

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*