Rius salinitzats

Delta_del_Ebro_Anedes

Delta de l’Ebre (Creative commons)

Un equip internacional de científics liderat pels investigadors del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prats i Miguel Cañedo-Argüelles ha publicat un estudi on es posa en evidència el problema ambiental que  representa la salinització dels rius. Certament, els rius poden esdevenir salinitzats per causes naturals, com les derivades de la geologia o la climatologia, però els inputs antropogènics són sens dubte els que més estan contribuint a posar en risc ecosistemes sencers a moltes zones del món. Els abocaments domèstic o industrials, els residus generats per les activitats mineres i els produïts per les activitats agrícoles i ramaderes estan posant en perill la supervivència de la biodiversitat a molts sistemes fluvials. Un dels cassos més extrems es dóna a certs rius d’Austràlia a on s’ha de dir que tots els sectors implicats estan cooperant per buscar solucions pal.liatives i restauradores. A Espanya també hi ha casos greus de salinització dels rius, en especial a la plana de l’Ebre i a Múrcia, a on la sobreexplotació dels aqüífers és la causa principal d’aquest fenomen. A Catalunya, les zones més afectades es troben a la conca del Llobregat i al tram baix del riu Besós.

Segons l’article, el marc legislatiu actual és encara massa flexible en relació amb els límits de la concentració salina que poden tenir els rius. A escala europea, la salinitat tampoc es considera un problema principal i no hi ha cap directiva de regulació. El factor empresarial i industrial, en molts països, preval sobre la necessitat d’establir una legislació més restrictiva. En opinió de Miguel Cañedo-Argüelles, «la legislació és encara un capítol obert. No hi ha consciència de la gravetat del problema i manca informació sobre com afecta l’excés de sal a la funcionalitat de l’ecosistema fluvial».

Tot indica que els efectes del canvi climàtic no faran si no empitjorà la situació. A més sequera i menys precipitacions, menys aigua dolça als cabdals i més porcentatge de sal. Pel catedràtic Narcís Prat, en definitiva, «el més important és passar de barallar-se a cooperar. Cal reaccionar abans que el problema de l’excés de sal als rius de Catalunya i de tot el món sigui més greu del que ja és en l’actualitat».

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*