Articles deJan Sánchez

Blockadia: l’inici d’un començament

Més enllà de com acabi l’assumpte, aquesta força transnacional en contra d’aquest i altres projectes de perforació del territori no sembla que vagi a amainar. Més aviat al contrari. La periodista canadenca Naomi Klein parla llargament d’això en el seu últim llibre «Això ho canvia tot» i, per ella, Blockadia significa «l’indici d’un començament», un cant a l’esperança que ha unit a la gent més dispar.

Àrtic i petroli, ¿una història amb final feliç?

Fins que tot aquest enrenou geopolític es assenteix, el que segons els analistes va per llarg, el petroli seguirà sent barat, però la seva extracció, lògicament, continuarà incrementant els seus costos i riscos, ja que les reserves estan, cada vegada més, confinades en llocs inaccessibles . Però sens dubte, la decisió de l’empresa holandesa Shell també ha estat influenciada per la descomunal protesta ciutadana que va suscitar l’intent de perforar un dels últims reductes prístina del planeta, on es atresora una ingent quantitat d’aigua dolça i una rica biodiversitat.

fddffdefd

Coltan: Quin és el preu de la nostra connectivitat?

No hauríem d’oblidar aquesta realitat mentre teclegem amb fruïció els nostres tweets, whatsapps i emails des dels nostres dispositius intel·ligentíssims i hiperconnectats. Perquè en tots ells es troba el tàntal, un dels principals elements químics del coltan. Les seves propietats el fan insubstituïble per tot un seguit d’aparells electrònics sense els quals, ens sembla, ja no podríem viure.

bk

# COP21 ¿L’últim tren? Descarbonització de l’economia global

El que es pretén en aquesta cimera és un pacte d’èxits a aconseguir a partir del 2020 i, pel que sembla, hi ha intencions serioses de aconseguir-ho. Xina, el primer emissor de carboni del món, vol reduir les seves emissions abans de 2030. Estats Units, el segon en el rànquing, promet un descens del 25% per al 2025 en comparació amb l’any 2005 i mitjançant la Clean Power Act reduiran en un 32% les emissions del sector elèctric per 2030.

gorrion

Elogi del comú

Com els còdols, el pardal comú també és d’allò més habitual i resistent. Que ara ja no ho sigui tant i que hi hagi fins i tot desaparegut gen diverses ciutats de la Terra hauria de donar-nos paüra, a més d’una immensa tristesa. Deixant de banda les qüestions ambientals que ho estan conduint a aquesta situació -no només al pardal, sinó a milers d’espècies a tot el món- aquest ocell gregari i sedentari, com la major part dels humans, és un dels últims vincles entre els urbanites i el món silvestre.

idontbelieve

El post a Facebook de Schwarzenegger

No sembla que hi hagi una altra via que la de achatar el vèrtex superior d’aquesta societat piramidal fins reconvertir-la […]

lorena

Darrera crida: ¿a les portes d’un col·lapse global?

«Necessitem construir una nova civilització, capaç d’assegurar una vida digna a una enorme població humana (avui més de 7.200 milions), […]

chris_jordan_-_midway

La nostra relació amb el món

Moltes van ser les coses que, en llegir-lo, em van cridar l’atenció. No obstant això, hi va haver una especialment de la cual res tenia a veure amb l’ecologia. Era un experiment realitzat a mitjans del segle XX pel psicoanalista Erik Erikson en el qual l’investigador, després de repartir peces d’un joc de construcció entre un grup de nenes i nens d’entre 10 i 12 anys, va poder comprovar el següent. Em llegeixes?

bahareh-bisheh-my-chalky-world-10

Un abisme «disruptiu» entre la tecnologia i la humanitat

«Una nación no puede sobrevivir ni económica ni moralmente cuando muy pocos poseen demasiado mientras que muchísimos tienen tan poco», Bernie Sanders

«Lavarse las manos ante el conflicto entre poderosos y débiles es ponerse del lado de los poderosos, no significa ser neutral», Paulo Freire

riesgos-globales_0

Riscs globals, a que estem esperant?

Lo que más temen los 750 expertos del Foro Económico Mundial encargados de concretar el ranking de riesgos de impacto global en un horizonte de 10 años es, en este orden: