Bye bye Shirleys Temples

Shirley TempleOversharing és un mot anglosaxó que defineix l’actual tendència de sobre difondre tot el que fem a les xarxes socials, incloent-hi aspectes que fins fa ben poc temps es considerava que pertanyien a un terme que sembla caigut en desgracia: la intimitat, un concepte que constitueix un dret fonamental recollit a la Constitució. La gent abonada a l’oversharing entra sovint en la dinàmica de compartir amb els “amics” de les xarxes aspectes de la seva vida que personalment no és només que no m’importin si no que m‘incomoden profundament. Especialment aquells que exposen a tercers sense tenir-ne el seu consentiment, com per exemple els propis fills. Hi ha pares que es dediquen constantment a exhibir la seva descendència sense comptar que tota la informació que introdueixen a la xarxa es probable que hi romangui per sempre més. El nen aquí, el nen allà, disfressat, cantant, ballant, a la festa de fi de curs, a la platja, de viatge… Als Estats Units el 92% de nens menors de dos anys ja compten amb una petjada digital inesborrable i no vulguem saber quina és la petjada digital dels adolescents o de qualsevol de nosaltres. Una petjada que la majoria de vegades s’ha generat sense cap consentiment i que dinamita el dret a no ser exposat per la cara. Hi ha nens que poden veure per Internet des de la seva ecografia i el seu naixement fins a tot el reguitzell vital de l’ infantesa o més enllà. Cinc a una que molts d’aquests nens que avui somriuen a la càmera de vídeo tan innocentment demà fotran un calbot als seus pares per haver-los deixat sense un àlbum familiar privat. Encara que potser li hauran agafat el rotllo i, mentre els esbronquen,  gravaran en vídeo l’escena per poder-la penjar a youtube.

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*