Darwin al supermercat

"Darwin en el supermercado", de Mark Nelissen

“Darwin en el supermercado”, de Mark Nelissen

“Darwin en el supermercado” és el darrer llibre del belga Mark Nelissen, doctor en biologia del comportament i psicologia evolutiva i professor a la Universitat d’Amberes. Poc conegut aquí, Niessen és un divulgador científic força conegut a la seva terra i ara acaba d’aparèixer la seva nova obra, en la qual ens relata com l’evolució afecta el nostre dia a dia en les situacions i comportaments més quotidians. Divertit, amè i senzill, “Darwin en el supermercado” conté capítols força interessants.  Per exemple, sabíeu que l’evolució engreixa?  Malgrat el negoci in crescendo de les dietes miraculoses, el nostre IMC (Índex de Massa Corporal) no para d’ augmentar al món occidental des de fa anys. Els mals hàbits alimentaris i el sedentarisme són les causes principals, però també l’evolució “té la culpa” de què el nombre de persones obeses s’hagi disparat en els darrers anys. Niessen explica que la proporció entre l’energia ingerida i la despesa energètica dels nostres ancestres homínids era molt equilibrada, al contrari que avui. Havien de feinejar durament per aconseguir la teca i contínuament estaven en moviment. Sovint el menjar escassejava i, per això, el cos humà va generar un rebost individualitzat: el greix corporal, essencial per sobreviure en èpoques magres. Per assegurar-se de que aquells homínids emmagatzemessin una reserva energètica suficient, l’evolució va afavorir el gust pels sucres i els greixos, les dos fonts energètiques més potents, molt difícils de trobar en aquella època. Al contrari que nosaltres, ells en menjaven en quantitats ínfimes. Quan el seu cos havia ingerit la dosi d’aliment suficient, el cervell rebia la senyal de parar en forma de sensació de sacietat. Una senyal que arriba entre 30 i 45 minuts després de la ingesta, doncs trigaven com a mínim aquest temps a poder-se cruspir aquells trossos de carn crua i dura i els fruits secs i tubercles que eren gran part del seu menú habitual. El cronòmetre corporal es va ajustar a aquell ritme de vida però avui ens ha quedat força desfasat. La majoria d’habitants dels països “desenvolupats” ingerim molts més aliments dels que en realitat necessita el nostre organisme, en especial productes calòrics que endrapem en lapsus de temps molt curts. Quan el senyal de la sacietat ens arriba… de segur que ja ens hem passat “tres pobles”. D’aquí allò que diuen d’esperar-se una estona abans de repetir quan hem acabat de menjar alguna cosa que ens ha agradat molt. Hem d’esperar a que el cos ens digui si tenim gana o és pura gola. Com va dir Italo Calvino, en la gola, com en l’amor, el plaer és qüestió de màxima precisió. Ni massa, ni massa poc.

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*