Deposicions arriscades

Captura de pantalla 2014-01-28 a la(s) 18.29.16 Captura de pantalla 2014-01-28 a la(s) 17.14.44 sloth

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els peresosos són potser els animals més els animals més inactius dels dossers de les selves humides de Centre i Sud-amèrica. La seva basa evolutiva és moure’s el menys possible per estalviar al màxim l’energia vital. Els peresosos s’alimenten bàsicament de fulles, gemmes i brots tendres i, segons el que ha estudiat recentment el biòleg Jonathan Pauli de la Universitat de Wisconsin – Madison, als Estats Units, també ingereixen les algues riques en carbohidrats i greixos digeribles que creixen en la seva espessa pelussera, en la qual voleteja una gran quantitat d’arnes. Resulta que Pauli i d’altres científics portaven ja temps observant el curiós costum dels peresosos de tres dits (Bradypus variegatus) de baixar a defecar a terra un cop per setmana, una incursió que els requereix un esforç extra, estimat en el 8% de l’energia total que gasten en un dia, i un gran risc, perquè a terra els depredadors (com les serps constrictores, el jaguar o l’àguila harpia ) poden caçar-lo amb facilitat: per descomptat, fugir no és el seu fort . Llavors … per què s’arrisquen a baixar ? Segons ha publicat Pauli a Proceedings of the Royal Society B, és molt possible que aquests peresosos, que ha estudiat a Costa Rica,  baixin del seu mondo folium perquè quan dipositen els seus excrements a terra les arnes que viuen al seu pelatge aprofiten per realitzar la posta per després retornar al seu cau pelut. I, per descomptat, no és que al peresós vagi d’altruista amb les arnes. Pauli pensa que al peresós li convé – evolutivament parlant – col · laborar en l’increment poblacional de les arnes perquè aquestes , quan estan entre el seu pèl , incrementen la quantitat de nitrogen disponible i actuen com a fertilitzant per a les algues. Entre això i l’aigua que s’emmagatzema entre el seu pèl, les algues verdes proliferen. I els peresosos les ingereixen quan es llepen, el que sembla constitueix un complement alimentari important i els atorga a més una coloració verdosa que els ajuda a passar desapercebuts . Tota una relació de simbiosi, que, com diu Pauli , per definició mai és un carrer d’una única direcció.

 

 

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*