«Hello, stranger»

me
Segons un estudi realitzat per Nicholas Epley i Juliana Schroeder, investigadors de la Universitat de Chicago, conversar amb desconeguts ens pot fer més feliços. Estem convençuts que “els altres” no tenen interès a parlar amb nosaltres i preferim el silenci o la soledat abans de llançar-nos a parlar amb un estrany. Però estem equivocats. Aquests dos psicòlegs del comportament van realitzar un experiment per demostrar-ho al metro de Xicago. A canvi d’un tiquet de 5 $ per l’Starbucks, una sèrie de persones van accedir a entaular una conversa amb algú a l’atzar durant el trajecte. Lluny de sentir-se rebutjats pel seu interlocutor, van trobar l’experiència molt agradable. Més agradable que mantenir-se en silenci i fins i tot més que desconnectar darrera uns auriculars o que estar whatsappejant sense parar. L’estudi va aprofundir també en un altre aspectes curiosos de la relació que establim amb persones poc o gens conegudes: encara que estem convençuts que les relacions més plaents ens les propicien els nostres éssers més propers emocionalment parlant, això tampoc és veritat. És molt habitual que a la nostra quota de felicitat contribueixin més les relacions menys properes que les més intenses. Són més lleugeres i senzilles i, sovint, més amables. A aquest posicionament inconscient de sentir-nos en fals o amenaçats pels altres, des d’un temps ençà la tecnologia s’hi ha afegit, agreujant els ja històrics problemes que tenim els humans per conversar. Com recull Sherry Turkle, professora d’estudis de ciència i tecnologia en el MIT, pensem de manera equívoca que obtindrem més rèdit de les nostres relacions a través de les xarxes socials que dels nostres vincles personals en viu i en directe. Ara parlem sense parar, però parlem als altres, no amb els altres. És l’època del “jo penso”, “jo opino”, “jo em fotografio aquí i allà”. Jo, jo, jo i ni tan sols sé qui ets tu i certament m’importa bastant poc. Living alone together en el pitjor sentit de l’expressió, (si és que alguna vegada va tenir-ne algun d’aprofitable). En aquest món cada vegada més bipolar reaprendre a conversar seria potser la manera de recuperar el seny. Intercanviem opinions, comuniquem-nos amb l’objectiu d’aprendre alguna cosa de l’altre i descobrir, potser, algun punt en comú.

Us deixo el link d’un treball del fotògraf Richard Reinaldi, que des del 2007 treballa en una sèrie de fotos en les que retrata perfectes desconeguts que s’avenen a sortir junts en les seves imatges:

http://www.touchingstrangers.org/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*