Homo cafrens

Douglas Seifert.USA. bay of Marsa Alam,, EgyptMentre miro fotografies a la xarxa, tot buscant informació per un article, em trobo per casualitat dos imatges que em fan sentir malament. Ambdues mostren uns animals salvatges –això vol dir que viuen en llibertat i que es busquen la vida pel seu compte, no que mosseguin ni que es cruspeixin humans– absolutament rodejats d’un eixam d’ Homo sapiens que, a més, semblen ser “amants de la natura”. Una, la d’aquest pobre dugong, és una imatge de Douglas Seifert, que concursa a l’edició d’enguany (la nº49) del certamen The Wildlife Photographer of the Year, promogut per dos entitats britàniques de prestigi, la BBC i el Natural History Museum. Està feta  a la badia de Marsa Alam, a Egipte. L’altre, la dels macacos japonesos (Macaca fuscata), del fotògraf Koichi Kamoshida, mostra els primats durant un bany a les aigües termals de Jigokudani, a la prefectura de Nagano, al Japó.

Els humans, en ple èxtasi fotogràfic, disparen fins a l’infinit i més enllà per poder demostrar més tard l’increïble moment viscut als amics i la família. Moltes vegades, ho he pogut observar amb els meus ulls, en realitat l’espècie en sí els importa un cogombre. L’única cosa que es vol aconseguir és la fotografia, la prova essencial del “jo vaig ser allà”.  Aquest comportament obscè no només el fem amb els animals. També amb els nostres congèneres més “exòtics”, als qui fotografiem com si fossin un souvenir. Els aborígens australians, els masai, els inuit… tant se’n dóna. Avui podem arribar a tot arreu i afusellar amb la càmera (sí, és tot un pas, abans el tret era quasi sempre d’escopeta) al pobre ésser vivent que se’ns creua pel davant. Sense  límits, sense principis i sense un motiu de pes. Pura frivolitat depredadora. Becus!

Japanese Macaques Bath In Hot Springs / Koichi Kamoshida

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*