La crisi de la mitjana edat

keep-calm-i-m-a-monkey

I’m a monkey

No tendeixen a fer-se líftings ni a comprar-se espaterrants esportius vermells, però pel que sembla, els orangutans i els ximpanzés pateixen, igual que nosaltres, la crisi de la mitjana edat. L’estudi ha estat realitzat per un equip de científics internacional, alguns dels quals ja van fer temps endarrere la mateixa recerca centrada en els humans. Segons van publicar aleshores, la corba de la felicitat té forma de U, tant per les dones com pels homes, tinguin més o menys diners i molta o poca educació. Des de que naixem fins als vint anys, el nostre to vital va in crescendo. Després, dels vint i fins més o menys els cinquanta, la cosa va de baixa. I sembla ser que després, des dels cinquanta fins a la vellesa, moltes persones remunten, un cop han tingut la saviesa de veure clar que més val alegrar-se pel que s’ha aconseguit que no queixar-se pel que mai arribarem a tenir.

Doncs bé, als grans primats els hi passa si fa o no fa el mateix, segons indiquen els resultats obtinguts després d’observar 508 orangutans i ximpanzés de zoos de diferents parts del món. Els aspectes estudiats han estat l’estat d’ànim general dels animals, la capacitat de divertiment i d’interacció amb el grup, l’èxit a l’hora d’aconseguir aliments i objectes concrets i l’opinió del cuidador, que havia d’imaginar-se essent aquell primat durant tota una setmana. Si bé el punt de vista és força antropocèntric, cal dir de nou que som més semblants del que a molts els agradaria. A mi personalment em fa il.lusió, encara que ja n’estava segura. Entre una orangutana i jo, salvant les distàncies evidents, segur que hi ha un munt de semblances. L’esforç per fundar una família, l’energia invertida en tirar endavant els fills, la feina que s’ha de fer per assegurar el menjar del dia a dia, els estira i afluixa amb la parentela…

Les persones, arribades a la mitjana edat, ens preguntem si hem assolit el que esperàvem. Si el que vam somniar a la intrèpida joventut s’ha materialitzat d’alguna manera. Però… segur que ens vam plantejar els somnis adequats? Eren realistes? Vistos des d’ara, ens semblen encara atractius? “That is the question…”
Per sort, sigui com sigui, a qualsevol edat ens podem tornar a replantejar quasi tot. Amics de la “mitjana edat”, la remuntada està a tocar… (si els de casa em deixen tranquil·la, ni crisi, tindré…)

 

P.D:L’article de l’imatge de l’entrada és la portada de juny de 1980 de National Geographic. L’article principal és sobre el treball de la primatòloga Biruté Galdikas amb els orangutans a Indonèsia. El seu fill va jugar amb una cria d’orangutan durant molt de temps. Es van fer bons amics.

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*