La síndrome d’Hibris és contagiosa?

Captura de pantalla 2014-02-17 a la(s) 16.49.33David Owen, metge neuròleg de formació, va ser dues vegades ministre laborista a Gran Bretanya sota el mandat de Tony Blair, primer de Sanitat i després d’Afers Exteriors. Fa uns pocs anys va popularitzar el terme “síndrome d’Hibris” en referència a l’ego desmesurat que pateixen moltes persones quan ostenten càrrecs de poder. Després de publicar “En el poder y la enfermedad” el 2011, el 2012 va escriure “Hubris syndrome” (sí , amb “o” en anglès ), a la portada del qual apareixen el seu ex i molt poc estimat cap Tony Blair al costat de Bush fill. (És de suposar que el tercer del trio de les Açores, posseït també per la síndrome de forma irreversible, no dóna la talla ni per sortir a la coberta). Hibris ve del vocable grec que significa desmesura i que al · ludeix a l’embriaguesa de poder i l’ego desmesurat. Els grecs antics el consideraven una falta greu i diuen que Némesis, deessa de la Justícia i l’Equitat, posava al seu lloc a aquests grans egos mitjançant un fracàs que els generava un bany d’humilitat. Explica Owen (que va publicar un article científic al respecte a la revista Brain) que un no neix amb la síndrome. Sobrevé quan algú arriba a un lloc de poder i comença a ser adulat per una cohort de fidels vassalls. En perdre la perspectiva comencen a creure’s superiors als altres, pels que senten bàsicament menyspreu. Aquests tipus són propensos a veure enemics a tot arreu, demostren un enfocament personal exagerat i una gran propensió al narcisisme. Presumeixen de tenir una “àmplia visió de la vida” que per descomptat és millor que la dels demés. L’excés d’autoconfiança els fa comportar-se de manera omnipotent i menyspreen els consells i crítiques alienes. I senten una identificació amb el concepte “nació” fins a l’extrem de pensar que els interessos d’un i altra són la mateixa cosa. Oh, mon Dieu… serà un virus? Serà això del que pateixen els nostres poderosos? Sembla que els homes tenen més tendència a ser abduïts per la hibris per la seva debilitat pels afalacs i al seu baix nivell de tolerància a la frustració, encara que sembla que, gràcies a tants anys de campanyes per la igualtat de drets i la paritat, ja gairebé estem empatats. No fa molt un periodista argentí que a més és metge, Nelson Castro, conductor d’un conegut programa de TV, l’hi va dir a la seva presidenta l’inefable Cristina Fernández de Kirchner que la patia, aquesta síndrome. Però no cal creuar l’oceà. Per a mi que és contagiós perquè veig egos desmesurats per tot arreu.

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*