L’aigua en el tauler de joc

Captura de pantalla 2014-09-08 a la(s) 17.30.48Tot i que l’aigua cobreix el 75% del nostre planeta, només el 3% d’aquesta gran quantitat és aigua dolça i, d’aquest percentatge, només un 1% es troba en estat líquid. Segons dades de la FAO, el 70% de l’aigua dolça disponible, garant essencial, entre altres coses, de la producció mundial d’aliments, es destina a usos agrícoles, un tant per cent que s’eleva fins al 87% a l’Àfrica subsahariana. Però en els darrers 50 anys les extraccions d’aigua s’han triplicat. Creix la població i, amb ella, la demanda insaciable d’aigua. Per beure, cultivar o rentar-se, sí,  però també per dur a terme la major part de processos industrials, que requereixen aigua per funcionar, igual que la generació d’energia, que no és possible sense el íquid preuat. Per tot això, el seu abastament és causa de greus conflictes entre els pobles on més escasseja. Perquè, encara que tothom sap que sense aigua no es pot viure, encara avui, en un món que sobrepassa ja als set mil milions d’habitants, 760 milions de persones no tenen accés a ella, mentre que d’altres ho fan de manera insuficient i amb un nivell de sanejament inadequat. Lamentablement, els efectes del canvi climàtic han empitjorat l’escenari. El subministrament natural d’H20 ja no obeeix als models climàtics precedents. Ara aquests són molt més impredictibles i s’han accentuat els extrems: més sequeres i més inundacions. Les conseqüències, però, repercuteixen de manera radicalment diferent en un o altre lloc del planeta. De nou el sud s’emporta la pitjor part.

I és que les previsions dels científics assenyalen efectes oposats en els dos hemisferis. Mentre que l’augment generalitzat de les temperatures beneficiarà l’agricultura dels països septentrionals, on la taxa de població (menys als Estats Units i en alguns països del nord d’Europa, on es preveu encara un creixement mínim en els propers decennis) està en franc descens, en els territoris de les àrees tropicals, semiàrides i àrides afronten ja una major escassetat d’aigua, més onades de calor i més sequeres prolongades. Just allà on la població no para d’augmentar les coses es posen encara més difícils. Si això fos una partida de Risk o del Stratego, el final estaria cantat. Però una de les gràcies d’ésser humà i no, per exemple, un virus letal, és que podem plantejar-nos una estratègia nova en la qual el premi no sigui arrasar al contrari sinó el bé comú. No hi ha dubte que sabem com fer-ho ni tampoc n’hi ha respecte al fet que és l’opció que més ens convé. Perquè el bé comú no és una posició filosòfica “bonista”. És, com l’accés a l’aigua, el millor aval de futur per a la nostra espècie. (post per Fundació AQUAE)

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*