Perill: brossa espacial orbitant!

Spatial debris

Fa pocs dies va tenir lloc en el Centre Europeu d’Operacions Espacials (ESO), a  Darmstadt, Alemanya, la 6ª Conferència Europea sobre Brossa Espacial. I és que la qüestió està començant a ser un problema seriós que pot posar en perill per les missions que es volen portar a terme en el que es coneix com “òrbita econòmica”. És a dir, aquella part de l’espai del que podem treure’n un rendiment econòmic gràcies als satèl.lits comercials de tota mena que han llançat la majoria de països del món. Els operadors d’aquests satèl.lits, com els de telecomunicacions, “vigilants” del clima, la navegació, etc, volen concentrar esforços per controlar aquestes deixalles i trobar la millor manera de retirar-les d’aquest tros d’espai tan preuat. I és que s’estima que hi ha uns 19.000 fragments més grans de 5 centímetres pul·lulant “allà fora” i uns altres 300.000 més petits però que també poden fer mal. Són trossos de coets, de satèl.lits, o partícules de pintura, de líquid refrigerant i altres porqueries que ens hem deixat “sense voler” circulant in eternum. Fins i tot satèl.lits sencers ja no operatius. Per això la ESA coordina el projecte Clean Space (Espai Net) mitjançant el qual s’intentarà expulsar amb raigs làsser aquest fotimé de residus per dirigir-los cap a un altre lloc on “no molestin”.

Fins a dia d’avui hi ha hagut tres xocs, en els quals algun d’aquests fragments ha col.lisionat amb un satèl.lit operatiu que, com us deveu imaginar, costen una milionada. El més gros va ser al 2009, quan dos satèl.lits van xocar sobre Sibèria quedant completament destruïts. La deixalla espacial posa també en risc als astronautes de l’Estació Espacial Internacional (ISS). Oficialment, la primera maniobra que el transbordador va haver de fer esquivar un d’aquests trossos de ferralla va ser el 1991 i n’hi ha hagut més, al 2009 i la darrera al 2011. Certament és un risc a tenir en compte, sobre tot pels “homes de l’espai” que treballen a l’exterior de la ISS.

De vegades, aquestes ferralles arriben a caure a la superfície terrestre. (I si no, que li preguntin a la Lottie Williams, a qui el 1997, mentre passejava per Tulsa, Oklahoma quan, poc després de veure una bola de foc al cel, va rebre un cop a l’esquena produït per un tros de ferro que va resultar ser, després de llargues investigacions, un tros d’un satèl.lit de la NASA.) Però a mi, el que més ens preocupa és que, veient la immensa quantitat d’escombraries que giravolten el nostre planeta, mai cap extraterrestre ens podrà venir visitar. Segur que la seva nau d’alta tecnologia s’estabelleria contra la nostra brossa cósmica.

Us deixo aquest deliciós fragment de la sèrie Doctor en Alaska (et trobo a faltar, Chris). Si teniu sis minutets, no us el perdeu.Veureu com de vegades aquests tipus de coses…passen.

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*