Plàstics everywhere

AlbatrosEs desconeix amb exactitud la magnitud global de la quantitat de plàstic que sura a la deriva en els oceans del planeta. Però els mostrejos realitzats durant l’Expedició Malaspina que el CSIC va fer el 2010 han aportat dades que estimen aquesta xifra en desenes de milers de tones. Després de navegar per la major part dels oceans del planeta recol · lectant fragments plàstics en el 80% dels llocs mostrejats en aigües oceàniques, (és a dir, molt allunyades de les zones costaneres habitades),  van comprovar l’existència de cinc grans acumulacions d’escombraries en els oceans, dos a l’hemisferi nord i tres al Pacífic Sud, Atlàntic Sud i Oceà Índic. Aquestes, de dimensions colossals, són generades per la circulació superficial de l’aigua, organitzada al voltant de cinc grans girs que actuen com a cintes transportadores de milions de trossos de plàstic de mides i composicions variades, que poden perdurar en l’oceà al llarg de centenars d’anys. Milers d’animals marins moren cada any a causa de la ingesta de trossos de plàstic que confonen amb aliment. Moltes aus marines alimenten als seus pollets amb aquests fragments, sentenciant el seu futur sense saber-ho. I els fragments més diminuts, els anomenats microplástics, passen a formar part de la columna d’aigua, on suren a la deriva camuflats entre els organismes del plàncton. S’imaginen el que passa? Doncs que el plàstic forma part ja de la cadena alimentària marina i fins a 600 espècies el consumeixen, ja sigui de forma directa, ingerint directament trossos d’aquest material, o indirectament, en depredar sobre espècies que l’hagin consumit. Mentre segueixo llegint impressionada els informes que detallen els efectes del plàstic en els oceans i en la biodiversitat i em vénen unes ganes terribles d’apostatar com a Homo sapiens, descobreixo un personatge que evita que abandoni, de moment, la idea de demanar el meu ingrés en una espècie més col·laborativa . Es tracta de Boyan Slat, un holandès de 19 anys, considerat una de les vint promeses en el camp de l’emprenedoria a nivell internacional. Slat, que vol ser enginyer aeronàutic, és bussejador aficionat i estant sota les aigües gregues fa uns estius, va veure tal quantitat de plàstic surant que es va proposar fer alguna cosa. Va dedicar mig any a documentar i a plantejar mètodes de neteja i el 2012 va presentar el seu sistema de barreres flotants sòlides (no estan fetes de xarxa, per evitar la captura accidental d’animals marins) que es mouen de forma passiva, seguint els corrents, agrupant les escombraries en una plataforma de recollida. Slat ha provat amb èxit un prototip a les illes Azores gràcies al crowdfunding i ara va a la recerca de capital per poder instal · lar el seu invent en cada un dels cinc girs i reduir a la meitat l’acumulació de residus en 10 anys. Aconseguirà Boyan el seu objectiu? Qui sap. Tant de bo que així sigui i aconsegueixi superar tots els problemes que vagin sorgint, perquè els tindrà. Però més enllà dels seus resultats, és esperançador que sorgeixin personatges com ell, joves emprenedors que, en lloc de dedicar-se a nininejar en el seu temps d’oci, gaudeixen afrontant reptes compromesos. Els necessitem. Els necessitem urgentment perquè projectin una visió de futur més prometedora. (post per Fundació AQUAE)

 

Sobre Boyan Slat: www.boyanslat.com  y

www.TheOceanCleanup.com  y

https://www.youtube.com/watch?v=ROW9F-c0kIQ&feature=kp  (conferencia TEDDelft2012)

Impressionant treball fotogràfic de Chris Jordan (un fotògraf fantàstic i imaginatiu)  sobre l’efecte del plàstic en els albatros de Laysan a l’arxipèlag de Midway: http://www.chrisjordan.com/gallery/midway/#CF000313%2018×24

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*