Projecte Grafè

A l’any 2003, un físic rus molt enginyós anomenat Andrei Geim va fer un experiment casolà que set anys després li va fer guanyar, a ell i al el seu col·lega Kostya Novoselov, el Premi Nobel de Física. Geim va fer el que en podríem dir una exfoliació mecànica d’un bloc de grafit amb cinta adhesiva.  És a dir que, enganxant cinta adhesiva sobre el grafit i treien-la tot seguit una vegada i una altra, va aconseguir extreure un munt de partícules que, posades totes juntes sobre una làmina d’òxid de silici van generar un material milions de vegades més fi que el paper. Geim va veure  clar que, polint una mica el tema, aconseguiria sintetitzar un material revolucionari: el grafè. Al 2004 ell i Novoselov van repetir l’experiment amb un xic més de high-tec. El resultat va colpir no només a la comunitat científica, si no també a la industrial. El grafè obria les portes a un munt de meravelloses possibilitats: extraordinàriament fi, format per una única capa d’àtoms de carboni, més dur que el diamant, més bon conductor que el coure i increïblement flexible. Per tot això, a part del Human Brain Project del que hem parlat a l’anterior entrada, la Comissió Europea ha atorgat també mil milions d’euros a l’anomenat Projecte Grafè, considerat, com l’altre, un projecte essencial per impulsar les tecnologies emergents i de futur , ajudar al creixement i crear nous llocs de treball.

Liderat pel professor Jari Kinaret de la Chalmers University of Technology de Suècia, al projecte Grafè hi participen investigadors de disset països europeus.  S’espera que amb aquest material tan extraordinari es puguin fabricar, entre altres moltes coses, papers electrònics, mòbils ultra plans i flexibles, avions molt més lleugers, bateries més duradores, retines artificials i moltes més andròmines que en pocs anys podran estar al mercat.També podrà substituir el silici i servirà per fer xips 500 vegades més petits i 10 vegades més ràpids. Gràcies al grafè podrem portar, per exemple, una petit paper electrònic plegadet a la butxaca -potser ens estimarem més dur-lo com a polsera-  i quan ens calgui el podrem desplegar per fer-ne una mena de tablet ultra fina, un mòbil, una càmera… Les possibilitats són infinites. I els diners que hi ha destinat la UE, els països membres i el sector industrial donen per molt. Esperarem amb candeletes els resultats, sembla que en podrem veure els resultats relativament aviat.

El  llistat de participants és enorme, però cal destacar que entre els organismes catalans hi són:

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

Institut Ciències Fotòniques (ICFO)

UPC-Centre Català del Plàstic (part del Centre d’Investigació i Tecnologia)

 

 

 

One Comment

  1. Francisco 4 febrer 2013 Respon

    Hola Eva. M’ha sobtat la qualitat de la pàgina. Me n’agrada molt. Referent a aquesta comunicació, el material base del grafè va ser el grafit (forma al·lotròpica del carboni, el de les mines dels llapis) i no el granit. Enhorabona per la pàgina.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*