Sembla una medusa… però no ho és

carabel.la portuguesa de Francis Pérez

autor: Francis Pérez

Va ser l’abril passat quan el fotògraf canari Francis Pérez va retratar aquesta magnífica caravel.la portuguesa (Physalia physalis) a tres milles de la costa de Tenerife. Malgrat que sembla una medusa, no ho és. En realitat, és un conjunt d’animals anomenats hidrozous que conformen un organisme en el que cada un dels integrants fa tasques diferents. La vela gelatinosa o pneumatòfor és la part que flota i sobresurt de l’aigua i que, com les veles dels vaixells, permet que la caravel.la navegui per l’oceà gràcies als vents i les corrents. Sota la vela es troben diferents tipus d’hidrozous. Els anomenats gonodendres s’encarreguen de la reproducció, els gastrozoides de la digestió de les preses i els dactilozoides són els que defensen i cacen les preses que serviran d’aliment a la caravel.la. Aquests es troben als tentacles i estan carregats de potents càpsules urticants, els cnidocits, plens de verí. Quan s’acosta una presa, els dactilozoides disparen una mena d’estilets que la paralitzen i la maten. Després, mitjançant els tentacles l’atrapen i la introdueixen al seu estómac particular on és digerida per obtenir l’energia necessària per que tots els integrants d’aquesta colònia flotant puguin sobreviure. Per les persones, un encontre amb aquesta impressionant falsa medusa pot ser molt dolorós i tòxic. Per això, en Francis Pérez va anar amb molt de compte a l’hora d’acostar-s’hi amb la seva càmera. Completament cobert per un vestit de neoprè, va fer aquesta preciosa fotografia que ha estat premiada com la millor foto d’una falsa medusa a la recent edició del  Festival Mundial de la Imatge Submarina de Marsella.

 Sabies que... les caravel-les portugueses són pròpies dels mars càlids, especialment a les regions tropicals i subtropicals de l’oceà Pacífic i Índic?  Succeeix però que a causa de l’escalfament global, són cada cop menys rares a les nostres aigües.

 Sabies que… les caravel-les portugueses, també anomenades fragates o botelles blaves, s’alimenten de petits crustacis i peixos? A ella també hi ha animals que se la mengen, com la tortuga babaua (Caretta caretta) que té un revestiment a l’aparell digestiu que la protegeix del verí. Dos altres predadors immunes a lal seva toxicitat són la bavosa de mar blava (Glaucus atlanticus) i el cargol de mar púrpura (Janthina janthina).

 

 

 

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*