Súper aranyes i súper herois

Captura de pantalla 2013-02-27 a la(s) 13.02.58

A la pel.lícula Spiderman 2, de Sam Raimi, Peter Parker protagonitza una de les escenes més impressionants de la saga. Ha de parar un tren que, a tota velocitat, es dirigeix cap a una catàstrofe segura. La via ha estat tallada pel malèvol Doctor Octopus i tot apunta a que el tren i tots els passatgers moriran en caure daltabaix.Per evitar-ho, Spiderman es recolza a la part davantera del primer vagó i llança els seus fils de seda aràcnida per tal que s’adhereixin a tots els edificis del voltant i com no podria ser d’altra manera, aconsegueix para el tren en el darrer moment. Ara, un equip d’ estudiants de física de la Universitat de Leicester han fet una sèrie de càlculs que demostren que, efectivament, Spiderman hauria pogut parar aquell tren. La resistència dels fils de seda del superheroi són proporcionals als de les aranyes vertaderes. La tela d’aranya llançada per Parker hauria exercit una força de 300.000 newtons i tindria una rigidesa de 3,12 giga-pascals, el que representa uns valors menors del que ostenta la tela que confecciona l’aranya de l’escorça (Caerostris darwini), nadiua de Madagascar. El seu fil de seda es considera el material biològic més tenaç, que en termes físics significa que té la capacitat més gran coneguda d’absorbir energia mecànica abans de trencar-se. L’aranya de l’escorça, de ser grossa com en Parker, hauria pogut detenir aquell tren descontrolat sense quedar-se completament exhausta, com el pobre Spiderman. L’estudi ha estat publicat a la revista Journal of Special Physics Topics, que la Universitat de Leicester publica anualment els treballs més creatius dels seus estudiants.

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*