Súper “cocoon” aràcnid
Cocooned tree
Cocooned tree
Imagineu-vos que sou una aranya i que, mentre espereu amb certa displicència que un mosquit caigui a la vostra tela, comença a ploure de forma desaforada. Ja hi esteu acostumades, perquè aquí a Sindh, a Pakistan, on viviu, els monsons porten anualment pluges molt fortes. Però aquest cop la cosa passa de mida. Tant que, tots els els arbusts i els matolls que eren el vostre món fins fa uns minuts desapareixen tot d’una sota les aigües. Heu de sortir corrents, és qüestió de vida o mort. Milions d’aranyes com vosaltres corren desesperadament i, per sort per les de la vostra espècie, moltes aconseguiu salvar-vos enfilant-vos a les capçades dels arbres més propers. Això és el que els hi va passar a moltes aranyes durant les gravíssimes inundacions que van tenir lloc al Pakistan l’any 2010, unes inundacions terribles que van causar la mort de 2.000 persones i que van afectar a 20 milions de pakistanesos que van veure com perdien tot el que tenien a causa d’aquests vents estacionals carregats de pluges. Russell Watkinn, del Departament de Desenvolupament Internacional britànic, era a la localitat de Sindh coordinant les tasques de cooperació portades a terme pel seu país quan va fotografiar aquests espectaculars arbres increïblement encapsulats dins aquest embull de fils de seda. “Cocooned trees”, en diuen en anglès, que ve de la paraula “cocoon”, que vol dir capoll. Les aranyes que van aconseguir salvar-se es van instal.lar còmodament dalt les arbrades i, pel que sembla, s’hi van adaptar tan bé que van produir immenses xarxes de seda a on van produir una descendència d’allò més fructífera. Tant, que s’aconsellava que ningú s’hi posés a sota, si no volia que li caiguessin al cap una miríada de joves aranyetes poc experimentades. El cas és que aquestes denses teles d’aranya van matar a molts dels arbres hostes perquè han impedit que la llum solar arribés a les fulles de forma suficient. Pel contrari, la malària va disminuir, perquè tota aquesta colla de “vuit potes” va endrapar un fotimer de mosquits. Així són les coses…
Articles relacionats
-
El paracetamol cura els cors trencats
Un estudi publicat a PNAS, es mostra com al cervell s’activen les mateixes àrees en una ruptura que quan, per exemple, li cau una tassa de cafè calent sobre. Tot i que el cervell no processa igual el dolor emocional que el físic, les reaccions posteriors sí que són molt semblants.
Per fi, la seva rentadora podria funcionar eternament
Quan l’any 1901 una bombeta incandescent fabricada per la Shelby Electric Company d’Ohio va ser instal·lada a la caserna de bombers de Livermore, a Califòrnia (EUA), ningú podia imaginar que aquesta lluminària es convertiria en tota una celebritat. Qui havia de figurar-se que avui, després de 115 anys i més de 1.000.000 d’hores d’il·luminació, seguís donant a llum sense pausa?
-
Noves Atlàntides a l’horitzó
El lema del Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’ONU el 1973 i que tindrà lloc el 5 de juny, serà “Alça la teva veu, no el nivell del mar”. La jornada alerta sobre la devastació que ja causa aquest fenomen en moltes parts del món, com a les illes Marshall o l’arxipèlag de Kiribati, com en el Pacífic. Si com es preveu a finals de segle la mar ha augmentat el seu nivell un metre, fins a un 80% de la terra que els conforma podria veure afectada. Es fan a la idea?
L’aigua en el tauler de joc
Segons dades de la FAO, el 70% de l’aigua dolça disponible, garant essencial, entre altres coses, de la producció mundial d’aliments, es destina a usos agrícoles, un tant per cent que s’eleva fins al 87% a l’Àfrica subsahariana. Però en els últims 50 anys les extraccions d’aigua s’han triplicat. Creix la població i, amb ella, la demanda insaciable d’aigua.
No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.
