The Good Country Index (per a què serveix un país?)

The Good Country IndexThe Good Country Index (L’Índex del Bon País) és una iniciativa del politòleg britànic Simon Anholt, promotor el 2005 del terme nation branding, que fa referència a la imatge que un país projecta a escala internacional. Segons explica a la seva web, Anholt assessora els governs per desenvolupar i implementar estratègies que millorin la interrelacions econòmiques, polítiques i culturals amb altres països. Després d’estudiar a fons 35 paràmetres aportats per les Nacions Unides i altres organismes internacionals sobre set conceptes diferents -ciència i tecnologia, cultura, pau i seguretat, ordre mundial, planeta i clima, prosperitat i igualtat, salut i benestar- el passat 23 de juny Anholt va presentar a la cimera de TED a Berlín el seu nou projecte, The Good Country Index, que ha realitzat al costat de Robert Goves, un altre politòleg britànic especialitzat a mesurar la reputació dels països. No es tracta de fer judicis morals, va puntualitzar Anholt. L’objectiu és saber quins països contribueixen a construir un món millor i quines representen una càrrega per al planeta, partint de la idea que un “bon país” no és el contrari a “un mal país” si no l’ oposat a un país egoista. En aquest context “bo” es refereix a la contribució d’una nació al bé comú, perquè la majoria de països, opina, es comporten com si fossin illes i no com el que són: part d’un territori cada vegada més interconnectat. Tot un planeta que afronta greus problemes que mai es podran solucionar actuant de forma individual, el que porta a Anholt a plantejar una qüestió fonamental: ¿Per a què serveix un país? Avui està clar que és un territori que vetlla només pels interessos dels seus propis polítics , de les seves empreses i de (alguns de) els seus ciutadans i que competeix a mort amb els altres. Però, “visto lo visto”, no ens resultaria més operatiu substituir la competència per la simbiosi? En total, la llista inclou 125 països i s’han exclòs només els que no disposen de dades fiables en algunes de les categories. Si tenim en compte la mitjana dels set paràmetres, els top ten a la llista de “bons països en general” el configuren, en aquest ordre Irlanda, Finlàndia, Suïssa, Països Baixos, Nova Zelanda, Suècia, Regne Unit, Noruega, Dinamarca i Bèlgica. Si posem la lupa en les qüestions mediambientals englobades en “planeta i clima” (biodiversitat, contaminació de l’aigua, residus perillosos, emissions de CO2 i emissions d’altres gasos d’efecte hivernacle), Islàndia és el “més boníssim” seguit de Canadà, Suècia , Noruega, Brasil, Austràlia, Nova Zelanda, Congo, Uganda i França. Espanya ocupa el lloc 19 i 24 en les llistes, respectivament. Anholt sap que queda molta feina per davant però enaltir el branding del “bon país” és sens dubte una bona iniciativa. Treiem la pols a un terme que sembla haver caigut en desús i donem-li el màxim glamour. Un brindis per la bona reputació. (post per a Fundació AQUAE)

No hi ha comentaris. Podeu afegir-hi el vostre.

El teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*